María de Villota
María de Villota va ser una pilot de carreres espanyola.
Influenciada pel seu pare, María va començar al món del motor en 1996, amb 16 anys. Des d’aquest punt, María va continuar competint professionalment fins al 2012, quan va sofrir un gran accident, on perdria l’ull dret, fet que l’apartaria de la competició.
María era llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, era responsable de l’Escola de Pilots Emilio de Villota, representant i ambaixadora del dia de la Dona de la Comunitat de Madrid i ambaixadora contra la Violència de Gènere. També va ser guardonada amb el Premi Honorífic de la Universitat Europea de Madrid.
Xiprer o xiprer mediterrani és una conífera originària de l’orient del Mediterrani; abasta una zona que comprén des de l’Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superen els –10°C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d’alt i tenir 100 anys.
Matilde Salvador
Matilde Salvador i Segarra fou una compositora i pintora valenciana.
Va ser una de les figures més representatives de la música i de la cultura del País Valencià. Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador Segarra, amb sis anys va començar els estudis de piano amb la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom. Als 18 anys es va titular al Conservatori de València. Va continuar els estudis musicals d’harmonia, composició i orquestració amb Vicent Asencio, amb qui es casà l’any 1943.
Com a compositora, va destacar en l’àmbit de la cançó, havent musicat poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Joan Fuster, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d’una notable inspiració melòdica.
Pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud. El nom científic de l’espècie prové del nom la ciutat siriana d’Alep.
Jane Goodall
Jane Goodall és una primatòloga, etòloga, antropòloga, activista mediambiental i missatgera de la pau de l’ONU anglesa.
Està considerada la major experta en ximpanzés pels seus estudis durant 55 anys sobre les interaccions socials i familiars dels ximpanzés salvatges al Parc Nacional de Gombe Stream a Tanzània. És la fundadora de l’Institut Jane Goodall i el programa Roots & Shoots, i pertany al comité del Projecte dels Drets No Humans des de la seua fundació el 1996.
L’abril de 2002 fou nomenada missatgera de les Nacions Unides per la Pau pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan, el 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis sobre els ximpanzés en llibertat i per la seua ferma defensa de conciliar el desenvolupament humà amb la protecció de la vida salvatge a l’Àfrica i el 2015 va guanyar el Premi Internacional Catalunya.
Pi pinyoner, és una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d’altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits. És originari de la regió mediterrània.
Frida Kahlo
Frida Kahlo va ser una reconeguda pintora mexicana.
La seua activitat artística es va formar en el context cultural de la post revolució mexicana i, ja a partir dels anys vint del passat segle, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l’art popular de Mèxic, demostrant en la seua pintura un sentit dramàtic i violent que es pot trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d’una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d’una nova societat a partir de l’eliminació del vell ordre.
El treball de Kahlo ha estat considerat internacionalment com a emblemàtic de les tradicions nacionals i indígenes de Mèxic i per les feministes pel que es considera com la seua representació inflexible de l’experiència i la forma femenines.
Lledoner, és un arbre de la família de les cannabàcies, originari del sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. La seua utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny.
Anna Frank
Anna Frank fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt, Alemanya.
És autora d’El diari d’Anna Frank, un diari escrit mentre s’amagava amb la seua família i quatre amics, durant l’ocupació alemanya d’Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.
El diari li’l van regalar a Anna pel seu tretzé aniversari i relata la seua visió dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins a l’1 d’agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandés a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s’han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d’un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l’ocupació alemanya. Gràcies als seus escrits, Anna Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l’Holocaust.
Auró blanc, és una espècie d’arbre caducifoli del gènere dels aurons que arriba a fer uns 8-10 metres d’alçada, de capçada densa i arrodonida i amb les branques joves recobertes de suro irregular i rebregat. Té l’escorça clivellada longitudinalment, formant plaques ròmbiques i de color castany grisenc.
Cleòpatra VII
Cleòpatra VII va ser l’última reina d’Egipte.
Formava part de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d’Alexandre el Gran. Va néixer l’any 69 a.C. i va morir l’any 30 a.C. Era filla de Cleòpatra V Trifena I i de Ptolemeu XII Auletes, de qui va heretar el tron l’any 51 aC a l’edat de 17 anys, juntament amb el seu germà Ptolemeu XIII Filopàtor (que tenia tan sols 12 anys), que seria el seu marit, segons el requeriment de les lleis de regnat i successió del moment.
Freixe, forma part del gènere Fraxinus de plantes amb flor dins la família Oleaceae (oleàcies). Els boscos que formen s’anomenen freixenedes o freixedes. Les espècies del gènere són originàries d’Euràsia, Nord d’Àfrica i Amèrica del Nord.
Adopten la forma d’arbres de mida mitjana o gran i, excepte unes poques espècies subtropicals, són de fulla caduca. Normalment les fulles són de disposició oposada, compostes i pinnades. Les flors d’algunes espècies no tenen periant, d’altres només tenen calze i encara d’altres tenen quatre pètals. Els fruits són del tipus sàmara.
Elena Just
Elena Just fou una política i lliurepensadora valenciana.
Va nàixer durant la Primera República en una família d’ideologia republicana i lliurepensadora. A la fi del segle xix va fundar un grup dins de la maçoneria femenina Las Hijas de la Unión núm. 5 que es dedicava a obres benèfiques en les presons i hospitals, va posar en peu una associació d’infermeres i, així mateix, va ser col·laboradora habitual de la publicació lliurepensadora Las Dominicales del Libre Pensamiento de Madrid i de la publicació La Antorcha Valentina de València que mantenia, a més, un cert compromís amb l’emancipació de les dones.
Roure, en el seu ús originari, el terme, derivat del llatí robur, designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. Un bosc on l’espècie predominant és el roure se’n diu roureda.
Malala Yousafzai
Malala Yousafzai és una activista i bloguera pakistanesa.
Actualment, resideix al Regne Unit. Va ser la noia més jove en rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 2014 per lluitar i defensar a favor de l’educació de les dones. A més, va crear la Fundació Malala i avui en dia, encara és defensora dels drets civils de les dones a tot el món.
A l’edat de 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seua vida sota el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l’ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals. Els talibans van obligar a tancar les escoles privades i es va prohibir l’educació de les nenes entre 2003 i 2009.
Murta, és una planta de la família de les mirtàcies que creix a les dues vores del Mediterrani. Myrtus communis prové del grec myrtos que significa perfum per ser una planta molt aromàtica i communis per ser relativament abundant. La murta té un origen cosmopolita. Es distribueix des de l’Àfrica, passant per Europa fins a l’Àsia temperada, és a dir, a la zona mediterrània, ja que és una planta termòfila.
Bertha Von Suttner
Bertha Von Suttner fou una novel·lista austríaca, pacifista radical, que obtingué el Premi Nobel de la Pau l’any 1905.
El 1889 publicà la novel·la Die Waffen nieder! (Abaixeu les armes!), que ràpidament es va convertir en un clàssic del moviment pacifista, i es traduí a molts idiomes. El 1891 fundà una organització pacifista austríaca. De 1892 a 1899, va consolidar la seua reputació internacional en diferents conferències per tot Europa, i com a editora de la revista pacifista internacional que portava per títol el mateix que el del seu llibre, és a dir, Die Waffen niede! Unes altres publicacions serien el reflex del seu ideal pacifista, com Das Maschinenzeitaler (L’edat de les màquines), en què critica els nacionalismes radicals i l’armament.
En reconeixement al seu esforç pacifista, el 1905 fou premiada amb el Premi Nobel de la Pau. Es creu que part de la decisió d’atorgar-li el premi a ella venia de la seua relació de secretària i amistat amb Alfred Nobel. Després del Nobel, va continuar amb la seua implicació per la pau, clamant per la unitat europea com a prevenció de les guerres. També va simpatitzar amb el moviment esperantista i va ser amiga d’importants promotors de l’esperanto, com el periodista i pacifista austríac Alfred Fried. Morí dos mesos abans d’esclatar la Primera Guerra Mundial, el 21 de juny de 1914 a la ciutat de Viena.
Carrasca, és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l’alzina (Quercus ilex). Fins fa pocs anys es considerava que la carrasca i l’alzina eren subespècies de la mateixa espècie però actualment es consideren espècies separades tot i que també hi ha amb freqüència híbrids espontanis entre les dues espècies.
Concha Piquer
Concha Piquer va ser una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla.
Va interpretar diverses composicions clau de la cançó espanyola, quasi totes obra de Salvador Valverde, Quintero, León i Quiroga, com ara Ojos verdes, Tatuaje, Y sin embargo te quiero, Suspiros de España i moltes més.
Va nàixer el 8 de desembre del 1908 al si d’una família humil que havia tingut anteriorment quatre fills, tots els quals havien mort de manera prematura. Quan tenia 11 anys va fer el seu debut al teatre Segueros de València. Va estudiar cant amb el mestre Laguna. Va actuar en El Grau de Gandia i en els teatres valencians Apolo i Kursaal.
Garrofer, és un arbre perennifoli de talla mitjana, de 5 a 7 metres d’alçada, però també s’hi han trobat espècimens de major alçada i de tronc gruixut i generalment irregular, amb branques llargues i robustes que poden vinclar-se fins a gairebé tocar el terra. Les fulles són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols, sense el folíol imparell. Les flors neixen directament sobre la llenya vella, mai en els brots nous i s’agrupen.
Gloria Fuertes
Gloria Fuertes va ser una escriptora espanyola, que destacà sobretot en el camp de la poesia.
Els seus poemes barregen un humor proper al surrealisme amb rimes senzilles i recognoscibles, que l’apropen al públic infantil. Va col·laborar en programes televisius també dedicats a la infància, com Un globo, dos globos, tres globos i durant un temps va ser professora convidada a la universitat estatunidenca de Bucknell, impartint classes de literatura espanyola. A més d’aquesta vessant literària més popular per als infants, la seua poesia per adults no és tan coneguda, però igualment d’interés.
Morera, gènere d’arbres caducifolis de la família de les moràcies amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres.
Les moreres són arbres oriünds de les zones temperades d’Àsia, de grandària petita a mitjana; poden ser monoics o dioics. De ràpid creixement quan són joves, però més lents a mesura que arriben a la maduresa, no solen sobrepassar els 15 m.
María Moliner
María Moliner fou una bibliotecària i lexicògrafa espanyola.
Fou una promotora activa de la difusió de la cultura durant la II República. Va col·laborar activament a les Biblioteques Populars i a l’Escola Cossio de València on estava destinada, inspirada de la Institución Libre de Enseñanza des de 1931. Va escriure llavors: Bibliotecas rurales y redes de bibliotecas en España (1935) i Instrucciones para el servicio de pequeñas bibliotecas (1937), per a les Missions Pedagògiques de la República.
És l’autora del Diccionario de uso del español, una de les obres principals de la lexicografia castellana. Va iniciar-ne la confecció el 1952 i l’editorial Gredos en publicà la primera edició entre 1966 i 1967. Tot i que l’autora continuà treballant-hi per preparar-ne una nova edició, la segona edició no sortí al mercat fins al 1998, en dos volums i CD-ROM, així com en una edició abreujada d’un volum.
Olivera, és un arbre de la família de les oleàcies originari de l’Àsia Menor que es conrea des de l’antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d’oliver i oliu, i la varietat silvestre rep el nom d’olivera borda o ullastre. Un lloc plantat d’oliveres és un olivar, oliverar, olivet, una oliveda o olivereda.
María Montessori
Maria Montessori fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
És la impulsora del conegut mètode Montessori, implantat arreu del món. A través d’aquest sistema, s’ofereix als petits un espai adaptat on poden viure tot el dia vigilats per una institutriu. Els pares poden entrar al centre i controlar l’activitat que realitza el seu fill, sempre que no interrompen el bon funcionament del mètode.
Als 26 anys, Montessori es va convertir en la primera dona italiana que va aconseguir el certificat de metgessa. També va ingressar a la Universitat de Roma com a assistenta en la clínica psiquiàtrica. Tot i haver rebut una primera formació com a metgessa, amb el pas dels anys la seua activitat es va aproximar a la branca de la pedagogia.
Savina, és un arbre o arbust del gènere Juniperus originària de la zona mediterrània i també es troba a Madeira, Illes Canàries i l’oest d’Aràbia. A totes les illes Balears, hi està molt representada la subespècie Lycia.
És una planta perennifòlia, molt resistent al fred, la calor, la secada i els sòls pobres o lleugerament salins; és per això que es troba des del nivell del mar fins als 2.400 metres d’altitud. Creix en forma silvestre o plantada en jardins.
Clara Campoamor
Clara Campoamor fou una advocada, escriptora i política activa durant el període de la Segona República Espanyola i defensora dels drets de la dona.
S’incorporà al Partit Republicà Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés de Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l’elaboració i defensa de la polèmica Llei del Divorci. El 31 d’octubre de 1931, va aconseguir la igualtat de drets electorals de l’home i de la dona a l’estat espanyol, com va quedar plasmat a la Constitució republicana d’aquell mateix any, a l’article 36. No va poder renovar el seu escó el 1933.
En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, i va comptar només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que sempre va votar solidàriament amb la causa de la dona, als articles per ella presentats.
Figuera, arbre de fulla caduca del gènere Ficus, que té més de mil espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals. Ficus carica és l’única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa. La figuera és monoica en els individus silvestres, que s’anomenen cabrafigueres o cabrafigues (figueres femelles), i dioica en les races conreades.
Marie Curie
Marie Curie va ser una física i química polonesa, pionera en els primers temps de l’estudi de les radiacions.
Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L’any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l’aïllament del radi pur. Va ser la primera a emprar el terme radioactivitat.
Marie va ser nacionalitzada francesa i va ser una ciutadana activament lleial al seu nou país, però mai va perdre el seu sentit d’identitat polonés. El primer element químic que va descobrir, el 1898, l’anomenà poloni com a homenatge al seu país d’origen.
Alzina surera és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d’aspecte molt semblant a l’alzina i de mida mitjana. És originari de la Mediterrània occidental.
La seua característica més identificativa és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual s’extreu el suro. A causa d’aquesta escorça, la surera s’ha explotat forestalment i s’ha afavorit la seua expansió a les terres on pot créixer.
Coco Chanel
Coco Chanel fou una modista francesa que va començar sent cantant de cabaret. Més tard gràcies a la seua influència, obriria la seua primera tenda Chanel Modes on venia barrets.
Les creacions de Gabrielle Bonheur Chanel (Coco Chanel), a més de fer dissenys originals i amb un gran toc distintiu, sempre va tenir la intenció de facilitar la vida a les dones. Fins a aquell moment, una dona que s’arreglava havia de portar grans barrets i cotilles cenyidíssimes que escanyaven la cintura per fer ressaltar el pit, que dificultaven la respiració. Ella les va alliberar de tot això: podrien lluir robes molt més còmodes, línies rectes i senzilles que també eren ben elegants.
Arborcer, és una planta amb flor de la família de les ericàcies. La seua distribució és mediterrània, però arriba fins al sud d’Irlanda, on s’havia dubtat que fos espontània, ja que es pensava que la hi podien haver portat uns monjos que havien visitat Santiago de Compostel·la. Tanmateix, les anàlisis de pol·len del sòl demostren que ja hi era fa tres mil anys.
