La Rodana és igualtat
Després de les diferents intervencions dutes a terme per l’Ajuntament de Faura en aquest espai natural, La Rodana s’ha convertit ja en tot un símbol contra la violència de gènere i a favor de la igualtat.
El que va començar amb l’escultura “Passat, Present i Futur” i “el Passeig de les Dones” ha anat creixent gràcies a altres iniciatives, com la “Cadira Carmelina” i “el Jardí de les Cinc Roses”. Amb l’última incorporació, “El Camí de l’Estima”, es continua treballant en la mateixa línia, incidint en la necessitat d’educar en la tolerància, el respecte i les relacions sanes.
Escultura “Passat, Present i Futur“
L’any 2019 amb motiu del 8 de març, Dia de la Dona, era inaugurada aquesta escultura que pretén visibilitzar totes les dones, en cadascuna de les seues vessants. Dona en sentit social, plural, divers i inclusiu. Una dona amb futur ferm i ple, però que no oblida les dones que han hagut de lluitar any rere any per a aconseguir el seu propi espai.
En aquest sentit, la dona del futur està protagonitzada per la xiqueta, que destaca en la part més alta de l’obra. Amb mirada ferma i, al mateix temps, despreocupada afronta el seu destí jugant, acariciada per l’aire que li atorga la seua Rodana i amb la seguretat d’haver-se arrelat en totes les seues antecessores. En la part ampla del triangle es troba la dona treballadora, expressió de present, amb decisió i protagonisme en tots els àmbits de la vida. Per últim, el passat està encarnat en la dona que, a més d’anar a treballar, dinamitzava la llar i vetlava per l’economia familiar.
L’escultura “Passat, present i futur” és una crida al futur, una aposta per mantenir l’actitud de canvi i la capacitat de redreçar possibles adversitats que vulguen silenciar a les dones.
El Passeig de les Dones està conformat per diversos elements que posen en valor un llarg llistat de dones històriques que han marcat un abans i un després en camps com la política, la literatura, la medicina o l’esport.
El primer d’ells és el Passeig entre dones i arbres. En segon lloc, trobem el Jardí de les Cinc Roses. A continuació, podrem descobrir la Cadira Carmelina i finalment, el Marc d’Anna Lluch.
Clica en els botons que trobaràs a continuació per saber més de cadascú d’ells.
Un passeig entre dones i arbres
Escultura a Carmelina Sánchez-Cutillas
MARC
D'ANNA LLUCH
Un Passeig entre Dones i Arbres
Aquest projecte, inaugurat també al mes de març de 2019 i que es va treballar conjuntament amb el CEIP Sant Vicent Ferrer de Faura, es va realitzar escollint com a emplaçament una de les zones més viscudes i significatives del poble: el Parc de La Rodana.
L’espai, més conegut com a Passeig de les Dones, ret homenatge a algunes de les dones més destacades del món de les arts, la ciència, els esports, la política i, fins i tot, la moda. El recorregut relaciona el nom de 16 espècies d’arbres amb els d’altres tantes dones, de les quals s’indica en quin àmbit sobreeixiren.
L’alumnat del CEIP Sant Vicent Ferrer va ser una peça fonamental en la creació d’aquest passeig, ja que foren qui decidiren quins noms formarien part d’ell.
Dones, que marcaren un abans i un després en la història, donen nom a 16 espècies d’arbres fent que l’empoderament de la dona a Faura camine de la mà del respecte pel medi ambient.
Figures històriques i espècies que conformen el Passeig
- María de Villota, pilot d’automobilisme – Xiprer.
Coneix més sobre Maria de Villota i el xiprer
- Matilde Salvador, compositora – Pi blanc.
Coneix més sobre Matilde Salvador i el pi blanc
- Jane Goodall, primatòloga de ximpanzés – Pi pinyoner.
Coneix més sobre Jane Goodall i el pi pinyoner
- Frida Kahlo, pintora – Lledoner.
Coneix més sobre Frida Kahlo i el lledoner
- Anna Frank, diarista i víctima de l’Holocaust – Auró blanc.
Coneix més sobre Anna Frank i l’auró blanc
- Cleòpatra VII, reina d’Egipte – Freixe.
Coneix més sobre Cleòpatra VII i el freixe
- Elena Just, política i activista – Roure.
Coneix més sobre Elena Just i el roure
- Malala Yousafzai, Premi Nobel de la Pau – Murta.
- Bertha Von Suttner, novel·lista i pacifista – Carrasca
Coneix més sobre Bertha Von Suttner i la carrasca
- Concha Piquer, cantant i actriu – Garrofer.
Coneix més sobre Concha Piquer i el garrofer
- Gloria Fuertes, escriptora i poeta – Morera.
Coneix més sobre Gloria Fuertes i la morera
- María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa – Olivera.
Coneix més sobre María Molner i l’olivera
- Maria Montessori, pedagoga – Savina.
Coneix més sobre Maria Montessori i la savina.
- Clara Campoamor, advocada i diputada – Figuera.
Coneix més sobre Clara Campoamor i la figuera.
- Marie Curie, Premi Nobel de Física – Alzina surera.
Coneix més sobre Marie Curie i l’alzina surera.
- Coco Chanel, dissenyadora de moda – Arbocer.
El Jardí de les 5 roses
Amb motiu del Dia de la Dona de l’any 2022, l’Ajuntament de Faura va ampliar el Passeig de les Dones amb una nova zona: el Jardí de les cinc roses. Un espai que incrementa el llistat de dones que són recordades en aquest ambiciós projecte que aglutina cultura, natura i feminisme.
En aquesta ocasió, cinc varietats de roses porten el nom de diferents dones. Uns rosers que, durant els mesos de floració, aporten un especial color i aroma a este racó del Passeig de les Dones.
Les diferents varietats han estat creades per la valenciana Matilde Ferrer, una referència internacional en el restringit món de la hibridació de roses, única dona al territori nacional i de les poques a Europa.
Llistat de dones del Jardí de les 5 roses
- Margarita Salas, bioquímica.
- Clotilde Sorolla, creadora del Museu Sorolla.
- Camille Claudel, escultora.
- Setsuko Thurlow, Premi Nobel de la Pau 2017.
- Concha Espina, escriptora.
Llistat de dones del Jardí de les 5 roses
Margarita Salas (1938-2019), bioquímica
Margarita Salas Falgueras va ser una científica espanyola pionera en el camp de la biologia molecular i en moltes tasques en l’àmbit científic que fins llavors només havien sigut dutes a terme per homes.
Les seues contribucions més notables inclouen:
- Descobriment de l’ADN polimerasa del virus bacteriòfag φ29, crucial per a l’amplificació de l’ADN.
- Primera científica espanyola membre de l‘Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.
- Primera dona a rebre la Medalla Echegaray, atorgada per la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
- Mentora de nombroses generacions de científics a Espanya.
Compta amb més de tres-centes cinquanta publicacions en revistes o llibres internacionals i unes deu en mitjans nacionals. Era, a més, posseïdora de huit patents, i va realitzar unes quatre-centes conferències.
El seu treball no sols va revolucionar la biologia molecular, sinó que també va obrir camí per a futures generacions de dones en la ciència.
Rosa Margarita Salas
Feangel. Varietat Ferrer.
- Classificació: roser modern.
- Port: arbustiu mitjà.
- Pètals: simple (4-11 pètals).
- Forma de la floració: floribunda.
Clotilde Sorolla (1865-1929), creadora del Museu Sorolla
Clotilde García del Castillo, coneguda com Clotilde Sorolla, va ser molt més que l’esposa del famós pintor Joaquim Sorolla. Va ser musa i model freqüent en les pintures del seu marit, però, a més, va ser la creadora del Museu Sorolla.
Filla del prestigiós fotògraf Antonio García Peris, mecenes i protector de Sorolla, Clotilde va ser model constant en l’obra del pintor, amb qui va estar casada 41 anys. A més, portava tot el treball administratiu relacionat amb l’activitat de l’artista. Organitzava les seues exposicions i portava la comptabilitat.
Després de la mort de Sorolla, va dedicar la seua vida a preservar el seu llegat i va fundar el Museu Sorolla a Madrid, donant la casa familiar i les obres de l’artista a l’Estat espanyol. Així, la seua dedicació va assegurar que l’art de Sorolla continuara sent apreciat per generacions futures.
Rosa Clotilde Sorolla
Femar. Varietat Ferrer.
- Classificació: roser modern.
- Port: arbustiu mitjà.
- Forma de la floració: floribunda.
- Pètals: simple (26-40 pètals)
Camille Claudel (1864-1943), escultora
Camille Anastacia Kendall Maria Nicola Claudel va ser una escultora francesa d’extraordinari talent, la vida de la qual va estar marcada per desafiaments i controvèrsies.
Aprenent, musa i una de les principals col·laboradores del famós escultor Auguste Rodin, va crear obres mestres com «L’Edat Madura» .
La seua carrera es va veure obstaculitzada per prejuís de gènere i problemes de salut mental. L’any 1913, amb 49 anys, va ser internada per la seua família a Montdevergues, un sanatori mental, on va passar els últims 30 anys de la seua vida, malgrat les seues súpliques per tornar a casa.
L’any 2017 va obrir les seues portes a Champagne, França, el Museu Camille Claudel, que mostra el seu treball, a més d’altres obres de la seua època. D’aquesta manera, el seu art ha sigut redescobert i ella ha estat reconeguda pòstumament com una de les grans escultores del seu temps.
Rosa Camille Claudel
Meiroguste. Varietat Ferrer.
- Classificació: roser modern.
- Port: trepador.
- Forma de la floració: H – T
- Pètals: plena (60-70 pètals)
Setsuko Thurlow (1932), Premi Nobel de la Pau 2017
Setsuko Thurlow, nascuda com a Setsuko Nakamura, és una supervivent del bombardeig atòmic d’Hiroshima (Japó) i una incansable activista per la pau.
Amb només 13 anys va sobreviure al bombardeig d’Hiroshima, el 6 d’agost de 1945. Eixe dia, estava treballant com a membre del programa de mobilització estudiantil en la caserna general de l’exèrcit, que estava situada aproximadament a 1,8 quilòmetres de l’hipocentre de l’explosió.
L’activisme de Setsuko va començar al 1954, després de l’explosió de la bomba d’hidrogen «Castle Bravo». Es tractava d’una arma estatunidenca que era aproximadament mil vegades més poderosa que la d’Hiroshima. Des d’eixe moment, ha dedicat la seua vida a educar sobre els horrors de les armes nuclears i advocar per la seua abolició.
L’any 2017 va rebre el Premi Nobel de la Pau en 2017 en nom de la Campanya Internacional per a Abolir les Armes Nuclears (ICAN), una coalició mundial de la societat civil que treballa per a promoure l’adhesió i la plena implementació del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.
El testimoniatge i activisme de Setsuko Thurlow han sigut fonamentals en la lluita global contra les armes nuclears.
Rosa Setsuko Thurlow
Feorange. Varietat Ferrer.
- Classificació: roser modern.
- Port: arbustiu mitjà.
- Forma de la floració: floribunda.
- Pètals: semidoble (12-16 pètals)
Concha Espina (1869-1955), escriptora
María de la Concepción Jesusa Basilisa Rodríguez-Espina y García-Tagle, més coneguda com a Concha Espina, va ser una novel·lista, periodista i poeta espanyola, l’obra de la qual va abastar temes socials i feministes.
Les seues col·laboracions periodístiques a Espanya i Amèrica i l’èxit de les seues novel·les li van permetre viure de la seua escriptura, convertint-se en una de les primeres dones espanyoles en aconseguir-ho.
Entre 1926 y 1954 va ser proposada per al Premi Nobel de Literatura en nou ocasions.
Autora d’aclamades novel·les com La esfinge maragata i El metal de los muertos, la seua obra sovint es va centrar en les injustícies socials i la situació de la dona a l’Espanya rural.
Entre els nombrosos premis i distincions que li atorgaren al llarg de la seua vida destaquen els que li va concedir la Reial Acadèmia Espanyola: Premi Fastenrath (1914) per La esfinge maragata, Premi Espinosa i Cortina (1916) per El Jayón, Premi Castillo de Chirel (1924) per Tierras del Aquilón, Premi Nacional de Literatura (1927) per Altar Mayor i Premi Cervantes de Novel·la (1949) per Un valle en el mar.
Els últims quinze anys de la seua vida va patir ceguesa, però va continuar escrivint.
Superant les restriccions socials de l’època, Espina va forjar una brillant trajectòria literària que l’ha situada entre les dones més rellevants de la literatura hispànica.
Rosa Concha Espina
Feflit. Varietat Ferrer.
- Classificació: roser modern
- Port: arbustiu baix.
- Forma de la floració: floribunda.
- Pètals: simple (26-40 pètals)
La cadira Carmelina Sánchez-Cutillas
“Tinc una rosa vella entre les mans i amb ulls cansats la mire…”
L’Ajuntament de Faura va voler sumar-se a la celebració de l’any Carmelina Sánchez-Cutillas, organitzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per al 2020 (i ajornat al 2021, a causa de la crisi sanitària del coronavirus) per a difondre entre el públic l’obra d’aquesta escriptora i intel·lectual valenciana, i l’espai triat no podia ser un altre que el Passeig de les Dones. Ací, una cadira-escultura ret homenatge a l’autora de “Matèria de Bretanya”, “Llibre d’amic i amada” i tants altres.
La cadira Carmelina creix i arrela al parc de La Rodana en record de la fermesa i contundència d’una dona que alçà la veu en un moment històric en què havia de callar per ser dona i ser silenciada per parlar una llengua perseguida.
La cadira ens convida a seure a llegir o a mirar la mar. Eixa mar identitat d’una cultura mediterrània, d’una forma de viure que ens singularitza com a poble.
El marc de la doctora Anna Lluch
En una emotiva cerimònia, el Passeig de les Dones de Faura va acollir el 16 d’abril de 2024 la instal·lació d’una nova escultura dedicada a la doctora Anna Lluch, reconeguda per la seua dedicació i contribucions en la lluita contra el càncer de mama.
L’escultura, ubicada al paratge de La Rodana, concretament, al costat de la Cadira Carmelina, és una innovadora peça d’art que representa el perfil de la Dra. Lluch. Dissenyada com un marc de fotos interactiu, permet col·locar-se al costat d’ella per a fotografiar-se, creant així una experiència més personal i commemorativa.
El disseny ha estat conceptualitzat per a integrar-se harmoniosament amb l’entorn del Passeig de les Dones, utilitzant materials duradors que resistixen el pas del temps i mantenen l’estètica de l’espai.
A més de l’aspecte artístic, l’escultura servix com un punt de trobada educatiu i de reflexió sobre temes de salut importants. No sols ens permet recordar la contribució immensa d’Anna Lluch a la medicina i conscienciar-nos de la importància de la salut i de la sanitat pública, sinó que també ens convida a formar part de la seua història. Mirar esta escultura és mirar a la vida i trencar amb les cadenes pesades de la malaltia.
Aquesta obra és, en definitiva, un merescut homenatge que el poble de Faura fa a la doctora Anna Lluch, una llum en la lluita contra el càncer de mama.
Roserars amb història
'Les Sinsombrero': un jardí de pensament i creativitat
«Som dones que pensem, que creem, que existim més enllà de la cuina i dels fills.»
Prop del marc d’Anna Lluch, en aquesta zona resguardada i tranquil·la del parc de La Rodana, un bancal de flors recorda Les Sinsombrero, aquell grup de dones intel·lectuals i artistes de la Generació del 27 que van trencar motles en l’Espanya de principis del segle XX. Entre el llarg llistat de dones que formaven part d’aquest moviment es trobaven: María Teresa León (1903-1988), escriptora; Rosa Chacel (1898-1994), escriptora; Ernestina de Champourcín (1905-1999), poeta; i Maruja Mallo (1902-1995), pintora.
Aquest espai és un homenatge viu i canviant a aquestes pioneres. Les flors representen la varietat de talents i contribucions de Les Sinsombrero.
El bancal no només ofereix un espai de bellesa natural, sinó que també serveix com a punt de reflexió sobre la igualtat de gènere i la llibertat d’expressió. Les seues flors ens recorden que el pensament no té gènere i que la creativitat, com les plantes, floreix quan se li dóna l’espai i la llibertat per a créixer. És un tribut viu a totes aquelles dones que van obrir camí en un món que intentava silenciar-les i una invitació a les noves generacions a continuar cultivant la igualtat i el reconeixement.
María, 'La Jabalina': Un bancal per a la memòria i la llibertat
«No hi ha bé més preciat que la llibertat. Hi ha que defensar-la amb fe i valor».
L’última dona executada pel règim franquista i natural del Port de Sagunt és la protagonista d’un altre espai per a la memòria. Es tracta d’un bancal dedicat a María Pérez Lacruz, coneguda com a «La Jabalina«.
Aquest espai floral ret homenatge a la joventut i la determinació de María, que va ser acusada injustament de delictes que mai podia haver comés i afusellada el 8 d’agost de 1942, als 25 anys.
Però, aquest bancal, no només és un homenatge a María, sinó a totes les víctimes de la repressió, convidant a la reflexió sobre el valor de la democràcia i els drets humans. La combinació de la bellesa natural de les flors amb el record solemne de la història ens recorda el preu que moltes van pagar per les llibertats que hui gaudim, i ens anima a preservar-les i defensar-les.
La memòria de María, La Jabalina, ara arrelada en aquest jardí del nostre Passeig de les Dones, ens inspira a cultivar un futur més just i lliure, on la joventut puga florir sense por, defensant els seus ideals en pau i llibertat.
Camí de l'estima
Un homenatge a l’amor en positiu. Així es pot descriure l’objectiu del projecte escultòric que, sota el títol “El Camí de l’Estima”, l’Ajuntament de Faura va començar a instal·lar al parc de La Rodana l’any 2022 coincidint amb el 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència cap a la Dona.
Aquest recorregut està constituït per un total de quatre parades, on es reivindica, a través d’altres tantes escultures, la bona estima, l’eliminació de l’amor tòxic, la protecció a les víctimes i el poder de l’autoestima en una relació de parella.
“El Camí de l’Estima” es configura com un recurs didàctic a l’aire lliure que tractarà de fer reflexionar sobre eixe estimar en positiu a totes aquelles persones que visiten aquest recorregut marcat amb quatre escultures. Unes obres que han estat dissenyades per a transmetre el seu significat de manera poètica, tant conceptualment com estèticament. Així, cada escultura és una estació que simbolitza un element o una característica de l’amor, remarcant què és i què no és estimar en positiu.
Emmarca l'amor: emmarcant l'amor i la memòria
La primera escultura del Camí de l’Estima és «Emmarca l’amor». Aquesta obra d’art públic està estratègicament situada en un punt privilegiat que oferix una vista panoràmica de l’horitzó i de la mar Mediterrània.
L’escultura té la forma d’un gran marc fotogràfic, convidant a les i als visitants a «emmarcar» el paisatge i, metafòricament, a emmarcar la seua concepció de l’amor i les relacions saludables. El seu disseny no sols complix una funció estètica, sinó que també servix com una poderosa ferramenta simbòlica actuant com un poderós recordatori de la importància de l’amor sa, la memòria històrica i la lluita contínua per la igualtat i contra la violència de gènere.
ELEMENTS SIMBÒLICS
Les 13 roses
En els laterals del marc es poden observar 13 roses gravades. Estes no són mers elements decoratius, sinó un homenatge directe a «Les Tretze Roses», un grup de tretze joves dones, la majoria membres de les Joventuts Socialistes Unificades, que van ser executades per la dictadura de Francisco Franco el 5 d’agost de 1939, quatre mesos després del final de la Guerra Civil Espanyola. La seua història s’ha convertit en un símbol de resistència i lluita per la llibertat i la igualtat.
Les 3 papallones
En la part superior del marc es poden veure també 3 papallones. Estes representen a les germanes Mirabal, Patria, Minerva i María Teresa, conegudes com «Les Papallones». Estes tres dominicanes van ser brutalment assassinades el 25 de novembre de 1960 per orde del dictador Rafael Leónidas Trujillo, a causa del seu activisme polític en contra del règim.
La seua valentia i sacrifici han sigut reconeguts internacionalment, fins al punt que l’ONU va declarar en el seu honor el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.
Coet de l'adeu: acomiadant-se de les relacions tòxiques
El «Coet de l’adeu» és la segona escultura que es troba en el Camí de l’Estima, a Faura. Aquesta impressionant obra que no passa desapercebuda té la forma d’un coet, un símbol potent i dinàmic que suggerix moviment, ascens i alliberament.
El coet en aquesta escultura servix com una poderosa metàfora amb múltiples capes de significat:
- Enlairament i alliberament: Simbolitza l’acte de desprendre’s i allunyar-se de relacions i comportaments tòxics.
- Nou horitzó: Representa el viatge cap a un futur més saludable i positiu en les relacions.
3. Força i determinació: El coet suggerix l’energia i la voluntat necessàries per fer canvis significatius en la vida.
Elements tòxics en les relacions
Encara que l’escultura no enumera específicament els elements tòxics, podria interpretar-se que aborda temes com:
- Falta de respecte i comunicació
- Gelosia i possessivitat
- Manipulació emocional
- Falta d’empatia i suport mutu
- Violència física o psicològica
Aquesta escultura, amb el seu poderós simbolisme i la seua invitació a l’acció personal, juga un paper fonamental en el missatge general del Camí de l’Estima, animant a les persones visitants a deixar arrere el negatiu i abraçar relacions més positives i saludables.
La flama de l’amor: el poder de l'amor propi
Baixant de la muntanya, a la zona del bosc mediterrani que està al costat del cementeri, podrem contemplar “la Flama de l’amor“.
L’escultura, que representa una flama estilitzada, evocant la sensació d’una flama viva i canviant, és un homenatge a l’amor pur i total: l’amor propi, l’autoestima. Tot comença a anar bé quan una persona s’estima a si mateixa.
La flama en aquesta escultura servix com una poderosa metàfora amb múltiples capes de significat:
- Amor propi: Simbolitza la llum interior que cada persona ha de nodrir i mantindre.
- Energia infinita: Representa la font inesgotable de força que prové de l’amor positiu cap a un/a mateix/a i els altres.
- Il·luminació: Suggerix el procés d’autoconeixement i creixement personal.
- Resiliència: Com una flama que persistix, simbolitza la capacitat de mantindre’s fort enfront de les adversitats.
Aquesta escultura amb el seu poderós simbolisme juga un paper fonamental en el missatge general del Camí de l’Estima. La flama simbolitza l’amor i la infinita energia que aquest produeix quan és positiu, recordant que el viatge cap a relacions saludables comença amb l’amor i la cura d’un/a mateix/a.
Conta'm: trencant el silenci
Finalment, prop del parc infantil, al costat de la zona dels paellers trobem la quarta i última escultura que forma part del Camí de l’Estima: “Conta’m”, que ens fa reflexionar sobre la importància de denunciar qualsevol maltractament per tractar de posar solució al problema.
L’escultura té la forma d’un tipi, una estructura cònica tradicionalment utilitzada com a vivenda per alguns pobles indígenes d’Amèrica del Nord. Aquest peculiar disseny simbolitza visualment el missatge que l’escultura pretén transmetre.
- Refugi segur: Simbolitza un espai segur on les persones poden sentir-se protegides per a compartir les seues experiències.
- Comunitat: Representa la idea que no estem a soles, que hi ha una comunitat disposada a escoltar i secundar.
- Tradició oral: Evoca la importància de compartir històries i experiències, una tradició fonamental en moltes cultures.
- Transformació: Com una estructura que es pot muntar i desmuntar, simbolitza la possibilitat de canvi i nou començament.
La ubicació de l’escultura prop del parc infantil i la zona dels paellers afig profunditat al seu significat. Són llocs de reunió familiar i comunitària, reforçant la idea que el maltractament és un problema que ens concernix a tots i totes. A més, la proximitat al parc infantil suggerix la importància d’educar des de primerenca edat sobre relacions saludables i la importància de parlar sobre problemes.