Amb motiu del Dia de la Dona de l’any 2022, l’Ajuntament de Faura va ampliar el Passeig de les Dones amb una nova zona: el Jardí de les cinc roses. Un espai que incrementa el llistat de dones que són recordades en aquest ambiciós projecte que aglutina cultura, natura i feminisme.
En aquesta ocasió, cinc varietats de roses porten el nom de diferents dones: Margarita Salas, Clotilde Sorolla, Camille Claudel, Setsuko Thurlow i Concha Espina. Uns rosers que, durant els mesos de floració, aporten un especial color i aroma a este racó del Passeig de les Dones.
Les diferents varietats han estat creades per la valenciana Matilde Ferrer, una referència internacional en el restringit món de la hibridació de roses, única dona al territori nacional i de les poques a Europa.
Margarita Salas Falgueras va ser una científica espanyola pionera en el camp de la biologia molecular i en moltes tasques en l’àmbit científic que fins llavors només havien sigut dutes a terme per homes.
Les seues contribucions més notables inclouen:
Compta amb més de tres-centes cinquanta publicacions en revistes o llibres internacionals i unes deu en mitjans nacionals. Era, a més, posseïdora de huit patents, i va realitzar unes quatre-centes conferències.
El seu treball no sols va revolucionar la biologia molecular, sinó que també va obrir camí per a futures generacions de dones en la ciència.
Clotilde García del Castillo, coneguda com Clotilde Sorolla, va ser molt més que l’esposa del famós pintor Joaquim Sorolla. Va ser musa i model freqüent en les pintures del seu marit, però, a més, va ser la creadora del Museu Sorolla.
Filla del prestigiós fotògraf Antonio García Peris, mecenes i protector de Sorolla, Clotilde va ser model constant en l’obra del pintor, amb qui va estar casada 41 anys. A més, portava tot el treball administratiu relacionat amb l’activitat de l’artista. Organitzava les seues exposicions i portava la comptabilitat.
Després de la mort de Sorolla, va dedicar la seua vida a preservar el seu llegat i va fundar el Museu Sorolla a Madrid, donant la casa familiar i les obres de l’artista a l’Estat espanyol. Així, la seua dedicació va assegurar que l’art de Sorolla continuara sent apreciat per generacions futures.
Camille Anastacia Kendall Maria Nicola Claudel va ser una escultora francesa d’extraordinari talent, la vida de la qual va estar marcada per desafiaments i controvèrsies.
Aprenent, musa i una de les principals col·laboradores del famós escultor Auguste Rodin, va crear obres mestres com «L’Edat Madura» .
La seua carrera es va veure obstaculitzada per prejuís de gènere i problemes de salut mental. L’any 1913, amb 49 anys, va ser internada per la seua família a Montdevergues, un sanatori mental, on va passar els últims 30 anys de la seua vida, malgrat les seues súpliques per tornar a casa.
L’any 2017 va obrir les seues portes a Champagne, França, el Museu Camille Claudel, que mostra el seu treball, a més d’altres obres de la seua època. D’aquesta manera, el seu art ha sigut redescobert i ella ha estat reconeguda pòstumament com una de les grans escultores del seu temps.
Setsuko Thurlow, nascuda com a Setsuko Nakamura, és una supervivent del bombardeig atòmic d’Hiroshima (Japó) i una incansable activista per la pau.
Amb només 13 anys va sobreviure al bombardeig d’Hiroshima, el 6 d’agost de 1945. Eixe dia, estava treballant com a membre del programa de mobilització estudiantil en la caserna general de l’exèrcit, que estava situada aproximadament a 1,8 quilòmetres de l’hipocentre de l’explosió.
L’activisme de Setsuko va començar al 1954, després de l’explosió de la bomba d’hidrogen «Castle Bravo». Es tractava d’una arma estatunidenca que era aproximadament mil vegades més poderosa que la d’Hiroshima. Des d’eixe moment, ha dedicat la seua vida a educar sobre els horrors de les armes nuclears i advocar per la seua abolició.
L’any 2017 va rebre el Premi Nobel de la Pau en 2017 en nom de la Campanya Internacional per a Abolir les Armes Nuclears (ICAN), una coalició mundial de la societat civil que treballa per a promoure l’adhesió i la plena implementació del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.
El testimoniatge i activisme de Setsuko Thurlow han sigut fonamentals en la lluita global contra les armes nuclears.
María de la Concepción Jesusa Basilisa Rodríguez-Espina y García-Tagle, més coneguda com a Concha Espina, va ser una novel·lista, periodista i poeta espanyola, l’obra de la qual va abastar temes socials i feministes.
Les seues col·laboracions periodístiques a Espanya i Amèrica i l’èxit de les seues novel·les li van permetre viure de la seua escriptura, convertint-se en una de les primeres dones espanyoles en aconseguir-ho.
Entre 1926 y 1954 va ser proposada per al Premi Nobel de Literatura en nou ocasions.
Autora d’aclamades novel·les com La esfinge maragata i El metal de los muertos, la seua obra sovint es va centrar en les injustícies socials i la situació de la dona a l’Espanya rural.
Entre els nombrosos premis i distincions que li atorgaren al llarg de la seua vida destaquen els que li va concedir la Reial Acadèmia Espanyola: Premi Fastenrath (1914) per La esfinge maragata, Premi Espinosa i Cortina (1916) per El Jayón, Premi Castillo de Chirel (1924) per Tierras del Aquilón, Premi Nacional de Literatura (1927) per Altar Mayor i Premi Cervantes de Novel·la (1949) per Un valle en el mar.
Els últims quinze anys de la seua vida va patir ceguesa, però va continuar escrivint.
Superant les restriccions socials de l’època, Espina va forjar una brillant trajectòria literària que l’ha situada entre les dones més rellevants de la literatura hispànica.